Vint anys i mig després, però, aquella casa, carregada de futur, ha caigut en desgràcia. I ho ha fet en un procés de degradació, escletxes i pilars inestables, que va començar quasi des del primer minut d'emissió, i que s'ha accelerat els últims anys fins a un punt insuportable de manipulació i obscurantisme. Nosaltres, el valencians i valencianes que hem crescut veient la progressiva distància entre el relat que se'ns hi contava i la veritat del carrer, ja no ens hi reconeixem, i per això ens hem anat allunyant cada vegada més d'ella, sovint impotents, més vegades indignats, en alguna ocasió, fins i tot, avergonyits. Perquè Ràdio Televisió Valenciana, lluny de convertir-se en la casa comuna que ens prometeren, ha esdevingut la finca particular d'uns pocs, una festa privada a costa dels nostres impostos.
És per això que arribats a este punt bona part de la societat civil valenciana ha decidit plantar-se i no fer més passos enrere. Recuperar la llum, demanar respecte. Perquè assenyalar la presència de ruïnes és només el primer pas per agafar pales i graneres, posar-se mans a l'obra i tornar a construir.
Construir una casa acollidora i plural, on totes les idees siguen escoltades, respectades i tingudes en compte, les majoritàries i les minoritàries, les còmodes i les incòmodes, les diferents, les iguals. On els informatius i els debats siguen dignes del seu nom, un espai obert a la reflexió que possibilite la discrepància, una finestra a una realitat social rica i variada. Ser visibles i trobar-nos allí tots.
Construir, reparar, ordenar amb les nostres mans... Una casa transparent, amb professionals independents i respectats, amb condicions laborals dignes, amb contractacions clares i netes, i amb igualtat d'oportunitats i drets. En definitiva, una casa justa, on la por estiga desterrada, i el criteri professional predomine sobre consideracions partidistes i personals.
I sobretot, una casa valenciana: una casa on la nostra llengua es parle i dignifique, amb una medulola espinal constituïda per professionals de la terra, on sentir músics valencians i en valencià, on admirar les nostres actrius, creadors i científics, escriptores, periodistes, treballadors, autònoms i empresàries que viuen entre nosaltres, que som nosaltres.
Sí, amics, hem decidit plantar-nos i posar-nos a treballar per reconstruir el que gent sense escrúpols ha deixat que s'enfonse. Ho fem perquè és de llei, perquè és de justícia, i sobretot, perquè Ràdio Televisió Valenciana, Canal 9 ha de ser la nostra casa, la de tots.
A primavera del 2010,
Plataforma Cívica per la Transparència i Pluralitat a Canal 9
